es aloges van estar amagades durant segles, fins que van comprendre que els humans són pràcticament aigua.
Han passat generacions des que va esclatar la guerra. Els pobles viuen aïllats i emmurallats, organitzats sota el pes de la tradició, la fe i l'amenaça constant d'un atac. Només la comunitat i la bel·ligerància contra les salvatges n’assegurarà la supervivència. Com cada lluna nova, quan les dones d'aigua són més dèbils, una noia obre una escletxa al mur del poble i escapa fins a la seva cova, l'únic lloc on pot sentir-se viva. Però l'última lluna nova és diferent i, aquesta vegada, no tornarà sola.
Autor: Fernández MataJavi
