Màrius Pons Sumalla ((Arbeca, 1917 - Lleida, 2013), fill d'una família humil del poble, va marxar com a voluntari a la Guerra Civil de 1936. En aquell moment, va allistar- se a la centúria de la columna Macià-Companys. Es va afiliar, l'octubre de 1938, al Partit Comunista i, un cop acabada la guerra i com a testimoni directe del que ell anomenava "l'últim quilòmetre quadrat de l'Espanya Republicana", va passar per diferents períodes de presó i treballs forçats. Als anys cinquanta va entrar a treballar en una empresa familiar lleidatana, Olis Guiu, que es dedicava a la producció i exportació d'oli d'oliva. L'any 1970, tot i la seva fama de comunista, va ser contractat com a gerent de la Secció d'Olis de la Uteco de Lleida, des d'on va emprendre una tasca intensa a favor del cooperativisme en uns moments en què la realitat del franquisme apaivagava l'esperit d'aquest moviment. Paral·lelament a l'activitat professional i sobretot a partir de la seva jubilació, fou un home prolífic en el món de la premsa i no solament va opinar de cooperativisme, d'agricultura i de mercats interiors i exteriors, sinó que també protagonitzà diferents episodis de la vida política de Ponent. Fins al darrer moment de la seva vida, es definí a si mateix com un comunista pur.
