Els assaigs i apunts aplegats en aquest volum són un
exercici de memòria autobiogràfica; són el resultat de
reviure els records a través del llenguatge, en què la veu
literària i el to els converteix en una nova experiència.
No és la crònica d’uns fets, el que ens arriba, sinó la
narració d’allò que la distància ha fixat en el relat.
Colm Tóibín ens porta a l’Enniscorthy de la seva
infantesa, a l’educació que va viure amb els capellans
i el llarg camí cap a l’acceptació social i legal de
l’homosexualitat. Evoca el Dublín de l’època en
què era estudiant i la irrupció de la música i la literatura
en la seva vida. No s’oblida de les primeres feines com
a periodista (i algun conflicte amb la llei). Parla de
la relació entranyable amb els seus pares, dels llaços
familiars i de les generacions que el van precedir, sense
deixar de banda els testimonis d’alguns dels grans
esdeveniments polítics irlandesos.
No hi falta l’assaig que, amb un humor i una franquesa
saludables, va dedicar al càncer de testicle que va
patir i a la batalla que va haver de lliurar per
desempallegar-se’n. Tampoc no s’oblida del
malaguanyat destí de la biblioteca de Gary Indiana
el gener del 2025, a Los Angeles. I, per cloure aquest
repertori íntim, Tóibín, ens regala una passejada
solitària per Venècia, en què la bellesa dels llocs es
barreja amb la de la seva prosa, en un clima
de serenitat exquisida.
