Si cal reconèixer d'una vegada Joan Santamaría com un dels pocs mestres del fantàstic català és perquè les Narracions extraordinàries, publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys, representen un veritable catàleg d'ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodo-reda o les novel·les de Perucho.
