DesprŽs de la publicaci— de Canig—, Verdaguer no donˆ a la impremta cap mŽs llibre nou, en vers, fins al recull po?tic que intitulˆ Pˆtria (1888). El volum constitu•a una mena dÕautoantologia, amb temes, registres i formes caracter’stiques de tota la seva producci—, i en venia a ser una s’ntesi i un balan?. A Pˆtria, Verdaguer no canta tan sols les gl˜ries i les gestes del passat de Catalunya, sin— que connecta de ple amb els problemes i les aspiracions del pa’s de cara a un futur tant o mŽs esplendor—s. Aix’, lÕoda ÒA BarcelonaÓ Žs un cant al dret de la ciutat Ðcapital de la pˆtria- al progrŽs i a lÕautogovern, sense abandonar els principis cristians que lÕafai?onaren i lÕengrandiren en el passat.
