De vegades considerem que s’ha fet algún progrès, però que no és prou convincent. Ho podem expressar de manera més o menys semblant a quan parlem de la meteorologia i trobem sempre que plou d’una manera anàrquica (“o plou poc o plou massa”, segons Raimon), però quasi sempre ens quedem pobres de líquid. Plou, però no cau mai tot allò que hauria de caure. I aquesta constatació meteorològica la transposem, com una transparència fotogràfica, a la nostra situació nacional, política, social i cultural”. Així situa l’autor el projecte d’aquest dietari d'anotacions creuades: un fet del dia a la vora d’un record d’un altre dia. El resultat és un mosaic diàfan i clarivident.
