«Les cingleres roges de Tavertet, esmolades pels vents, s’esmicolen en un polsim de sang. A sota, en el poblet de Sant Romà de Sau, les hores hi passen lentes. Ressona la veu d’una campana mentre riu amunt, als marges del Ter, s’hi enganxa el silenci. La nit va caient dolçament. Ben aviat tot quedarà confós, amagat, talment l’avenç d’una altra nit total que li caurà damunt. Així que la presa estarà llesta, la terra es xoparà d’aigua, s’inundaran les masies, els conreus, els camins, les mates i els arbres. S’ofegaran les rates i els insectes. Tot el poble, amb les cases arrece-rades vora l’església, quedarà mort. Desapareixeran alhora el seu encís i la seva brutícia. L’aigua s’estatjarà arreu com un nou hoste. Anirà pujant de nivell, a poc a poc, entrarà a les cases resseguint tots els racons de les cambres sense oblidar-ne ni un.»
