Al llarg de tot un any, Marie Curie, trasbalsada per la tràgica mort del seu marit Pierre, escriví un diari en què amb continguda desesperança s'afigurava obsessivament el seu marit desaparegut per sempre. Per afrontar l'absurd, Marie Curie escrivia obsessivament cartes a qui no podia rebre-les. El títol d'aquest diari, Estimat Pierre, a qui mai més no tornaré a veure... es basa en els primers mots que Marie Curie hi consignà. Al cap d'uns anys, amb commovedora senzillesa la mateixa Marie Curie escriví una breu biografia del seu marit, sòbriament titulada Pierre Curei, on se'ns fan paleses l'honestedat i la tenacitat amb què tots dos, en condicions no gens favorables, feren recerques que resultaren decisives per al coneixement de la radioactivitat. La filla gran del matrimoni Curie, Irène Joliot-Curie, preparà per a la publicació els quaderns de laboratori en què, durant un quant temps, els seus pares anaren enregistrant dia rere dia els èxits i els fracassos de llur treball experimental.
