Llibre de poemes? Prou. Per què no? De sempre havia escrit algun
poema, o “temptativa de “. Quan era més jove, quan començava
a escriure, tot i que endevinava que el meu camí era la prosa, hi
havia temes o circumstàncies que em demanaven l’expressió en
versos: aquesta és una situació per la que tota persona de lletres
ha passat. I continuo escrivint poemes, o “temptatives de”.
Quan vam anar a viure a Puiggròs vaig rescatar d’un marge ensulsiat,
un cadellet de gos. Li vaig posar de nom Abdelhamir Ben
Mussa i, per abreujar, Mussa. Va viure amb nosaltres uns tres anys.
Després va desaparèixer. Li vaig dedicar un primer poema i a continuació
van rajar els altres disset. En realitat és un llibre desolat,
on s’hi endevina el diàleg racional/irracional entre el solitari desenganyat
del món i la bèstia afable i alhora purament instintiva.
