Entre el conte fantàstic, en la línia d'E.T.A. Hoffmann, i el conte realista, crític amb un cert romanticisme i sovint no mancat d'ironia, Puixkin ens ofereix en aquest relats una mostra ben palpable de la seva traça a l'hora de construir personatges amb eficàcia i brevetat i de bastir històries sorprenents amb el llenguatge precís, clar i senzill que el va fer famós.
