La Universitat de Barcelona havia deixat de ser, durant la Segona República, un centre burocratitzat i aïllat de la societat civil per esdevenir una institució al servei de la societat i la cultura catalanes gràcies a un doble procés de reforma i de catalanització. Però després de la Guerra Civil va patir un traumàtic procés depurador de caràcter polític i venjatiu. La repressió del règim franquista desencadenada contra la Universitat de Barcelona autònoma, nascuda el 1933, responia a l´objectiu d´anorrear qualsevol vestigi de catalanitat per tal d´imposar el nacionalcatolicisme espanyol. Encara més: el nou règim relegava la ciència i la recerca a segon terme, ja que l´ensenyament només interessava com a element de control i d´adoctrinament. L´exili, l´afusellament, la presó, la postergarció, van afectar molts dels professors universitaris, sovint els més joves i més ben preparats, que van ser substituïts per persones fidels al règim, de baix perfil intel·lectual i científic.
