Tres grans estrelles de Hollywood (Marlon Brando, Marilyn Monroe i Tennessee Williams) passades per la ploma d'un dels millors escriptos nord-americans del segle XX
El Capote més fi, intel·ligent i xafarder
Qui pot extreure les confessions més íntimes d'un Marlon Brando vestit amb quimono a punt d'interpretar Sayonara? Només algú com Truman Capote podia ser capaç d'estirar tant la llengua del gran divo per fer-ne un retrat penetrant i ple d'ironia.
I és que el retrat de Brando, juntament amb el d'una Marilyn Monroe divertida però colpidora i el d'un Tennessee Williams tan genial com insegur, ens planten davant d'un Capote capaç de raspallar tendrament però a la vegada sense pietat algunes de les estrelles més famoses del món de la cultura i l'espectacle.
Els tres retrats reunits en aquest llibre («El duc als seus dominis», «Una criatura deliciosa» i «Tot recordant Tennessee»), traduïts per primer cop al català, sintetitzen l'estil d'una de les plomes més brillants del segle XX: «L'home que va fer del titular, de la frase enginyosa, curta i letal, un art», com diu Kiko Amat al pròleg.
Traducció de Francesc Rovira i pròleg de Kiko Amat.
Capote, geni i mite
Nascut a Nova Orleans, Truman Capote (1924-1984) és considerat un dels grans noms de la literatura del segle XX. Escriptor prolífic i periodista, Capote és autor d'algunes obres cabdals de la literatura nord-americana, entre les quals destaquen Esmorzar a Tiffany's, Música per camaleons, A sang freda o Altres veus, altres àmbits. Capote va saber conrear tant l'èxit literari com el social. Individu de llums i ombres, però envoltat sempre d'unes tenebres compulsives que el van dur a un procés d'autodestrucció sense retorn, a Música per camaleons immortalitzaria una frase en què deia de si mateix: «Sóc alcohòlic. Sóc drogoaddicte. Sóc homosexual. Sóc un geni.»
