Perqu? els que escriuen la historiografia oficial s—n els vencedors d'un combat que oposa tena?ment idealistes i materialistes. Amb el cristianisme, els primers van accedir al poder intel¥lectual per vint segles. Des d'aleshores han afavorit els pensadors que treballen en la seva l’nia i han fet desapar?ixer qualsevol empremta de filosofia alternativa. D'aqu’ ve que s'hagin amagat els c’nics, els cirenaics, els epicuris, els cristians hedonistes, els agn˜stics llicenciosos, els germans i germanes del Lliure Esperit, els llibertins barrocs, els Ultres de les Llums; els utilitaristes francesos i anglosaxons, els socialistes dionis’acs, els nietzcheans d'esquerra i altres o rebotits. Aquesta Contrahist˜ria -que constarˆ de sis volums- explica l'aventura dels ven?uts, de la seva saviesa feli?, del seu pensament brillant, del seu art de viure -de viure bŽ. De viure millor. En aquests dos primers volums ens mostra, entre altres, que els presocrˆtics no van existir; que Plat— aspirava a un immens acte de fe de les obres del materialista Dem˜crit; que Epicur no Žs pas un poltre; que mŽs dÕun mil¥lenni d'agnosticisme llicenci—s travessa l'Edat Mitjana passat pel turmix de la historiografia oficial; que l'epicureisme dura mŽs de cinc segles; que existeixen un bon grapat de cristians hedonistes i que Montaigne no ha escrit sin— que ha dictat els Assaigs, cosa que canvia tot el sistema de l'obra.
