Senso és el relat més famós de Camilo Boito, gràcies a l'adaptació cinematogràfi ca que en féu Luchino Visconti l'any 1954. Es tracta d'una història d'amor i de gelosia, d'infi delitat i de venjança, ambientat en el temps del Risorgimento italià. Visconti, igual que a Il Gattopardo, l'interpreta com una «revolució fallida». En qualsevol cas, és un retrat excepcional dels vaivens psicològics femenins encarnats en la figura del personatge principal, la comtessa Livia, la qual, en veure's traïda pel seu amant, passa de l'exaltació amorosa a la rancúnia. La inestabilitat del nord d'Itàlia, ara austríac, ara italià, desplega un rerefons fugisser, tant de la política com de les passions humanes.
