Aquesta obra analitza de forma rigorosa les condicions de treball, les expectatives i els mecanismes de lluita i resistència de les primeres mestres oficials catalanes. L?estudi d?aquest col·lectiu és especialment revelador, atès que ens permet conèixer com se?n van sortir les primeres dones que van accedir a un àmbit professional considerat masculí. A mitjan segle XIX el magisteri oficial encara era un col·lectiu amb una escassa participació femenina i l?ensenyament formal es vinculava a la figura masculina del mestre d?escola. En canvi, es menyspreava la llarga tradició educativa femenina no formal relacionada amb la cura de la infància i l?aprenentatge artesanal, el llegat de les antigues costures. Aquest doble punt de partida permet plantejar innovadores línies d?anàlisi i qüestionar molts dels tòpics que s?han bastit al voltant del fenomen anomenat feminització de l?ensenyament.