Coetani de Sigmund Freud (1856-1939), a qui va tractar amb assiduïtat, Stefan Zweig li va dedicar aquesta saborosa biografia l’any 1931. És un retrat molt viu de la personalitat de Freud i de la seva aportació a la història de la cultura. Zweig destaca la gosadia intel·lectual de Freud a l’hora d’explicar quines pulsions mouen l’ésser humà i ofereix una síntesi molt acurada d’algunes de les seves grans intuïcions: la descoberta de l’inconscient, la interpretació dels somnis, la tècnica de la psicoanàlisi, el món del sexe…
«Gràcies al magnífic descobriment de Freud, la psicologia científica traspassa per fi els seus límits acadèmics i teòrics i arriba fins a la vida pràctica. Gràcies a ell, la psicologia com a ciència es pot aplicar per primer cop a totes les formes de l’esperit creatiu. Només ara la psicologia pot contribuir a la formació de la persona en la pedagogia, a la curació del malalt en la medicina, al judici del dement en la justícia, a la comprensió de l’esperit creatiu en l’art; en intentar explicar a l’individu, i només a ell, la individuació sempre única, ajuda alhora tots els altres. Perquè quan un ha après a comprendre l’ésser humà en un mateix, el comprèn en tots els altres.»
