Constata la pervivència de la consciència comarcal lluçanesa fins als nostres dies. La creació de la sotsvegueria obeí a una reivindicació popular per deslliurar-se de l’opressió senyorial i, d’aquesta manera, assolir una plena autonomia. Només el Decret de Nova Planta (1716) estroncà aquesta experiència política. El llibre està articulat entorn de tres eixos: les activitats econòmiques i la demografia, la cultura i la religiositat popular, i els aspectes polítics i militars
