Tino Costa és un fill de pare desconegut criat a Amposta, al final del segle XIX. El seu primer contacte amb el món és violent; la seva vida, una experiència de la maldat, sigui la de la inventiva infantil o la dels homes fets, en primer lloc la guerra. Però Tino Costa és també l’esperança inestroncable, la fam d’innocència, l’impuls cap a la bellesa i l’amor, que es desperta quan sembla que el cor ja és de cendra. Combat entre aquestes dues forces, la novel·la Tino Costa s’aixeca en el paisatge literari català com una muntanya solitària on es troben i es fonen dos mons: el de la terra, antic i elemental, i el d’una modernitat inquieta —una sort d’existencialisme apassionat.
