A Romania, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, la minoria ètnica alemanya és perseguida pel règim estalinista. «Eren les tres de la matinada del quinze de gener de 1945 quan la patrulla em va venir a buscar. El fred es feia més intens, quinze sota zero.» Així comença el jove protagonista el seu relat. Cinc anys després, Leopold Aubert tornarà convertit en una altra persona. Aquesta història tràgica ens narra detalls de la vida quotidiana dels deportats alemanys en els camps de treball forçat russos. Tot el que tinc, ho duc al damunt fa servir la metàfora de la pèrdua de les possessions materials per a mostrar-nos l'horror de la pèrdua d'humanitat als lager.
