Aquesta Žs la hist˜ria dÕun amor torturat per prejudicis morals i per enveja; una hist˜ria pertorbadora que Llu’s Nicolau dÕOlwer va qualificar com lÕaventura humana mŽs significativa del segle XII, en el moment en qu? neix Europa. Rere el suggestiu marc de la passi— dels dos amants, hi havia el tumultu—s mar de fons de les idees que es ventilaven en les florents i nombroses escoles que es creaven al voltant dels abats insignes i de les poderoses seus episcopals. Abelard sospitava que darrere les parafernˆlies eclesiˆstiques sÕamagava una falsificaci— ÇlegalÈ. La seva capacitat intelálectual i la seva audˆcia li feien prendre distˆncia, i el seu m?tode dial?ctic lÕenfrontava amb les ments mŽs perverses i reaccionˆries del moment. LÕamor dÕAbelard i Helo•sa constitueix un paradigma de lÕ?poca. Malgrat que va ser violentament blasmat, Helo•sa no va renunciar mai ni a estimar ni a la for?a dÕaquell amor carnal. Per a ella, el penediment no existeix i la seva figura es dibuixa al llarg del llibre amb un tra? tant potent com el dÕAbelard.
