La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteix
No hi ha res que decanti la balança en favor de les
persones, creu en Joan, un vell xaruc, vidu i malcarat.
El Pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol en
morir-se la mare. Però també per amagar-se del seu
fracàs a ciutat i d'algú que el busca per què li torni
el que és seu. I Alcastrer, un no lloc en mig del secà,
quatre cases i un centenar d'ànimes sense inquietuds,
un poble d'on no es pot ni fugir, no és el millor indret
per a una vida rica i plena. I a més hi ha els robatoris,
i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilar
les finques. I la boira glaçada que cobreix el país com
una flassada que asfixia: massa ànsia per a tant poques
sortides. I ni en Joan ni el Pepe no han acomplert mai
cap dels seus anhels. Per això topen.
