Enfonsada per la mort de la seva mare, Alessandra decideix seure al costat de Zero amb el desig que els companys de classe la ignorin com fan amb ell. Sorprenentment, sota una aparent indiferència, descobreix un jove molt interessant. A poc a poc, un sentiment indefinible prendrà forma entre les parets de la classe i el soroll de la mar a l'hivern, fonaments grisos d'una història simple i complicada alhora: perquè Alessandra, amb la ment clara i nítida quan recorda la seva mare, se sent confosa a l'hora de conèixer els seus propis límits. És la veu d'ella -aspra quan conta el present, però dolcíssima quan evoca el passat- qui ens acosta el relat d'una història d'amor maldestra i incerta.
