«Un dels més grans escriptors de la segona meitat del segle XX» (Susan Sontag)
«Una tomba per a Boris Davidovic» mostra fins a quin punt es pot tergiversar el sentit de la història, com els governants creen i destrueixen els herois populars, com aniquilen vides i idees que els són contràries. Amb una prosa bellíssima Danilo Kis repassa alguns horrors del segle XX: els camps de concentració estalinistes, la guerra civil espanyola, els baixos fons. Assetjats per poderoses maquinàries ideològiques, religioses i polítiques (que desencadenen l'odi i la repressió en les seves múltiples formes), els personatges de Kis malden per afirmar la seva veritat i l'autenticitat de la seva existència. Boris Davidovic no voldrà una tomba amb què puguin manipular el seu record; preferirà llençar-se al foc. Aquest llibre va provocar una polèmica desmesurada al seu país i Kis va haver-se d'exiliar.
BIOGRAFIA AUTOR
Danilo Kis
Nascut el 1935 a la província de Vojvodina (Sèrbia), es va consolidar com a escriptor amb la trilogia «Jardí, cendra» (1965), «Penes precoces» (1969) i «El rellotge de sorra» (1972). La publicació de la novel·la «Una tomba per a Boris Davidovic» (1976) va provocar la ruptura amb els cercles literaris serbis tradicionals. Per defensar-se en «L'hora de l'anatomia» (1977) Kis va recollir els arguments dels seus principis estètics. Des de 1979 va exiliar-se a París, on va morir el 1989. Durant els anys parisencs va publicar «Homo poeticus» (1983) i «L'enciclopèdia dels morts» (1984). L'obra pòstuma en prosa està recollida a «Llaüt i cicatrius» (1994), «El magatzem», «Varia» (1995) i la poesia en el volum «Cançons i danses» (1992).
