El retrat més complet de Gabriel Ferrater per Jordi Amat. En tota la postguerra civil hi ha poques figures tan brillants i decisives com Gabriel Ferrater (1922-1972), i probablement és una de les més mal conegudes. Poeta revolucionari, lector excel·lent, professor atípic i baula clau per a la reincorporació del sistema literari català a la modernitat, Ferrater ja era un mite per als que el van conèixer, i es va convertir en una llegenda després del seu suïcidi anunciat. Amb intel·ligència lúcida i saviesa autodidacta, seduïa parlant de literatura, de pintura, de matemàtiques, de lingüística i de tot allò que realment li interessés. I bevia per brillar, ja fos en les reunions amb els més prestigiosos editors europeus o en qualsevol bar amb estudiants o amb companys de tertúlia inesperats. Un cop a casa, a Reus, Barcelona, Hamburg o Sant Cugat, seguia llegint per allunyar una por que travessa la seva intimitat i la seva poesia, i que mirava de vèncer a prop de les dones amb qui volia compartir la vida. Escrita com un vibrant relat de no-ficció, des de la veracitat i el rigor, i atenent als fets contrastats amb
