El poeta Ton Armengol ens presenta un nou recull de poemes que en parlen de l'efímer i de l'oblit: "Vivim com vores només embastades", ens diu en un poema que conclou, taxativament: "El més definitiu és instal·lar-se arran de la provisionalitat".
Este sitio web utiliza cookies, tanto propias como de terceros, para mejorar su experiencia de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso. Más información
