El poeta Ton Armengol ens presenta un nou recull de poemes que en parlen de l'efímer i de l'oblit: "Vivim com vores només embastades", ens diu en un poema que conclou, taxativament: "El més definitiu és instal·lar-se arran de la provisionalitat".
aquest lloc web utilitza galetes, tant pròpies com de tercers per a millorar la vostra experiència de navegació. Si seguiu navegant considerem que accepteu el seu ús.més informació
