L’alfil sacrificat és una novel·la de les que fan bo el tòpic que costa de deixar i s’ha de llegir d’una tirada, probablement perquè el seu ritme és atiat des de l’arrencada amb una pregunta d’esperit dostoievskià: per quin m
aquest lloc web utilitza galetes, tant pròpies com de tercers per a millorar la vostra experiència de navegació. Si seguiu navegant considerem que accepteu el seu ús.més informació