L'obra de Danielle Collobert (1940 - 1978) és una de les escriptures experimentals dels setanta a França més profundes i, alhora, menys conegudes.
'Allò doncs' esdevé una exploració de la veu i del llenguatge: una llengua feta de crits i de gemecs que ens endinsa amb la màxima intensitat pel territori del dolor (de viure) i de la impossibilitat de dir-lo, tot atansant-se als límits del llenguatge. Fins a l'exhauriment.
Allò doncs - el seu alè - la història dels mots - l'objecte d'escrit - el seu ritme - com se'l sent bategar en la paraula - per fondre mots per reconèixer-s'hi el contorn d'un cos potser
