Si hi ha una virtut que sobresurt, de les moltes que té Empar Moliner, és la mirada irònica, distanciada però tendra, de l’escuma dels dies. Les quaranta cròniques d’aquest llibre recullen la visita a un tirador de cartes per esbrinar la supervivència de la llengua catalana, l’anada a un convent on es lloguen minyones sud-americanes, un dinar en un menjador per a pobres o la contractació d’un refugi atòmic. L’ull escrutador de Moliner hi transita amb l’alegria vital de qui no es deixa vèncer per l’adversitat ni l’absurd, o de qui creu que el millor conjur per a la dissort és l’humor.
