«Havia coincidit diverses vegades amb Mònica Oltra, sempre encontres breus en, per fi, celebracions electorals i una xerrada conjunta en la llibreria Slaugther-house, al barri de Russafa. Així doncs, la imatge que tenia d'ella era si fa no fa com la de milers dels seus seguidors, alguns d'ells, com observe en les xarxes socials, d'un entusiasme, en la meua opinió, desfermat, com si la política valencianista hagués estat necessitada d'un Déu, en aquest cas una Mare de Déu, que ens rescatarà de l'anonimat per retomar-nos el paradís de l'esperança».
