Des de les Garrigues fins al Segrià s'arrosseguen històries ocultes que mai no han format part de l'imaginari col·lectiu. Els meus repadrins, pagesos pobres, foren expulsats del seu entorn per un succés extraordinari. A partir d'aquí, des del Cogul fins al carrer Galera de Lleida, cinc generacions d'una mateixa família passegen neguits, alguns clandestins, i ben poques esperances. Una família, un carrer, tot un món que transita com pot per les vores del progrés i la modernitat. La vida quotidiana, mirall de l'eternitat més veritable, amaga bocins de realitat que no es poden comprendre en la seua totalitat si no estan ben anusats. Les memòries pagesa, obrera, social i popular s'aniran embastant mentre fixen o esbandeixen records i oblits. Tot plegat, les coses no són mai el que semblen. Com a molt, són com s'expliquen.
