El 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel·la Claraboia i l'enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que "en una mudança s'havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", l'escriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient. I el que convé és conèixer el primer Saramago, que ja era un gran escriptor. En definitiva, una novel·la per ser llegida exactament ara i que tanca el cercle perfecte de la literatura de José Saramago.«Claraboia és la història d'un edifici amb sis veïns que successivament es veuen embolicats en un assumpte. Pel que recordo, té coses que ja tenen a veure amb la meva manera de ser.» José Saramago«Claraboia és una novel·la molt bona i interessant (...). Un dels personatges és en certa manera el mateix José Saramago, que es mou entre l'optimisme i el pessimisme, i en el llibre s'ocupa d'un problema que no va poder resoldre mai: si es pot salvar la humanitat.» Zeferino Coelho, editor de Caminho.
