No és obligatori entusiasmar-se per l’antiguitat, però és una llàstima no fer-ho.Què té d’emocionant un tros de pa de fa 4.000 anys? O uns pots de pintura abandonats durant l’erupció de Pompeia? Per què ens hauria d’importar el món antic? Què ens pot dir avui?
La vida, l’art i la literatura de la Grècia i la Roma antigues no són un santuari intocable ni un club reservat a una minoria il·lustrada. Tampoc no són una col·lecció d’estàtues immaculades destinades a la veneració. Són un territori incòmode i fascinant alhora. Ens obliguen a qüestionar algunes certeses, a enfrontar-nos a la violència i a les contradiccions del món antic i a mirarel present amb uns altres ulls.
A Clàssics sense filtres Mary Beard desmunta els tòpics sobre l’antiguitat i ens convida a contemplar-la sense solemnitat ni nostàlgia. Assenyala les connexions sorprenents (i a vegades inquietants) entre l’antiguitat i el present: de revolucionaris a dictadors, de debats sobre la democràcia a la cultura pop, de Bob Dylan a Beyoncé, són molts i diversos els personatges moderns que han quedat fascinats pel món antic.
Després de més de mig segle ensenyant i estudiant el món clàssic, Beard combina erudició, ironia i una curiositat inesgotable per recordar-nos que el passat, més que venerar-lo, l’hem d’interrogar.
