Feia temps que no plovia. Una matinada, un xàfec va despertar en Daniel i en Violí, el seu gat. Fascinats, van assistir plegats a un concert improvisat: cada gota que queia sobre la teulada, el vidre, el canaló o un bassal sonava diferent, més greu o més aguda, amb la seva pròpia veu i el seu propi ritme.
Concert de pluja és una invitació a aturar-se, a mirar a poc a poc, a despertar els sentits i a descobrir la poesia amagada en els gestos simples.
