Els nens són especialistes a fer preguntes aparentment senzilles que en realitat són ben difícils de respondre.
Per què la balena té la gola que té?
Per què el camell té el gep que té?
Per què el rinoceront té la pell que té?
Sovint l’única resposta possible es troba en la fantasia. Sobretot en la dels més petits. Rudyard Kipling va escriure aquests contes sobre animals per a la seva filla Josephine, i els hi explicava abans d’anar a dormir. No van ser recopilats i publicats fins passats uns anys, el 1902. Avui els Contes fil
per randa són tot un clàssic de la literatura infantil. Meravellosament repensats per Elli Woollard, brillantment traduïts per Miquel Desclot i bellíssimament il·lustrats per Marta Altés, petits i grans somriuran cada cop que obrin aquest llibre màgic.
