L’escriptura de Maria-Mercè Marçal s’entremescla
de manera indestriable amb la seva
vida: és com una guarda de la memòria en la
qual l’autora pot donar forma a les seves vivències.
Marçal elabora els esquinçalls d’existència
a través de la paraula per atènyer una
certa coherència, de manera que obra i biografia
es configuren i prenen sentit alhora
