Amb pr˜leg de Juliˆ Guillamon. De Juli Vallmitjana en sabem ben poca cosa mŽs enllˆ de les informacions que es desprenen dels seus propis llibres. El que s’ sabem Žs que els seus llibres van representar una novetat en la literatura catalana del nou-cents. Va contribuir a fixar la imatge de la ciutat vella i dels espais suburbans que lÕenvoltaven i va donar vida literˆria als marginats de la societat i de manera molt particular, els ÒegiptiansÓ o ÒbohemiansÓ, els gitanos, que nÕocupaven els graons mŽs baixos. Del tracte amb ells, de les seves costums, de les seves lleis, Juli Vallmitjana retrova una serie de valors que la societat catalana del seu temps no li oferia. De la ra?a que es perd ens porta a la idea de comunitat perduda, dÕun rastre esva•t de la llei natural i de lÕharmonia universal i un carˆcter basat en el pressentiment mŽs que no pas en la ra—... Entre les seves pˆgines trobem paisatges minuciosament descrits i retrats plens de vida. Vallmitjana sÕinteressa pels detalls i busca el testimoni directe, escoltant molt i mirant de reproduir el discurs dels mateixos protagonistes, amb els seus meandres i capgirells. En els nou contes que formen el volum, Vallmitjana reflecteix un canvi de costums, una progresiva pŽrdua de les formes de vida tradicionals dels gitanos com a conseqŸ?ncia del prolongat sojorn a la ciutat. A aquest canvi de costums aláludeix el t’tol del llibre: De la ra?a que es perd.
