Aquest no és un recull de poemes esparsos, posteriorment
engalzats, sinó un únic poema que ha anat
creixent interiorment. Vaig començar a escriure'l fa
temps, per als meus fills, un dia en què l'atzar em
posava en risc i el magí se m'enduia pel pedregar
transcendent: hi haurà un després des d'on poder
acompanyar-los? Posteriorment, els el vaig anar
completant, amb la vana intenció d'instruir-los i
d'aconsellar-los sobre algunes de les coses que he
après o que he cregut aprendre, amb la seguretat
que no els serviria de gaire, però amb el desig que
els fes companyia i que, potser, en algun moment,
vés a saber, els pogués ser d'alguna ajuda. Acabarien
per fer-s'hi lloc unes quantes cavil·lacions sobre tot
plegat: l'univers i nosaltres, la condició humana, el
bé i el mal, l'origen i el destí....
