Aquesta és, sense abús de paraula, una novel·la kafkiana: un palau tancat al món exterior des d’on l’administració imperial recull i sotmet a judici els somnis de tota la població, i un subjecte que es deixa atrapar a l’engranatge. Només que, aquí, l’oprimit és també opressor: Mark-Alem, el jove protagonista, entra al Palau dels Somnis per fer-hi carrera i dirigir-lo un dia. Amb tota la seducció d’una novel·la —la més llegida, traduïda i guardonada del seu autor—, una reflexió sobre la subjectivitat del poder i la deshumanització de la persona.
