La tomba del poeta Antonio Machado s’ha convertit en un actiu memorial de l’èxode de mig milió de republicans per la frontera pirinenca l’hivern del 1939 i de la seva rebuda degradant per part de les autoritats franceses; uns fets reconstruïts pas a pas en aquest llibre, així com la vigència de la figura machadiana i les nombroses activitats que han tingut lloc durant les últimes dècades al voltant de la sempre visitada sepultura. L’autor ha participat també en diaris i llibres francesos en la restitució dels fets d’aquell desterrament massiu, difuminats durant molt de temps per un vel de discreció, ressentiment o vergonya. La debatuda permanència de les despulles de Machado a la localitat d’exili, on va morir vint-i-sis dies després de creuar la frontera, il·lustra de manera eloqüent un capítol de la història i les seves repercussions fins avui. Traçar la panoràmica de la posteritat de Machado des de la seva última residència a Cotlliure equival a recompondre amb visió d’avui la història recent del país i el llegat literari i cívic del popular
