Jacint Verdaguer, el poeta admirat i estimat, i un
dels autors amb més projecció internacional, l'any 1895 va recórrer a la premsa
progressista per defensar-se d'unes acusacions desproporcionades i denunciar la
seva compromesa situació. Rebutjat pel seu protector, el marquès de Comillas, i
amonestat pels seus superiors eclesiàstics, a causa dels seus contactes amb
visionaris i exorcistes, va quedar pràcticament aïllat amb la prohibició de
continuar les tasques sacerdotals. Llavors va escriure aquests articles que es
coneixen amb el títol de En defensa
pròpia, i que no només són el clam d'un home ferit sinó que
constitueixen una fita cabdal del periodisme català i de la prosa catalana
contemporània. Al centenari de la seva mort, presentem aquests documents
editats i anotats pel doctor Narcís Garolera, que avui encara són motiu
de discussions i conjectures i que donen testimoniatge d'un gran escriptor i
poeta que, rebel, es va enfrontar a les pressions que volien limitar la seva
independència i la seva llibertat.
