Al 1962, la societat espanyola comença a evolucionar. El nen d' El cinema dels dissabtes i El petó de Peter Pan ja té vint anys i, com tants joves de la seva generació, refusa l'educació rebuda sota el franquisme i decideix veure món. Aquest autèntic aprenentatge de la vida se centra en la recerca de la identitat sexual i l'experiència cultural que, com sempre per Moix, es materialitza a través el cinema i la literatura.
Les innovacions d'un període històric crucial, que abraça fins a l'any 1966, constitueixen un teló de fons magníficament descrit davant del qual van desfilant una plèiade de personatges que influeixen poderosament en la vida de l'autor i en el desenvolupament de la seva època. Estrany al paradís és un cant a la llibertat, el retrat d'una peripècia humana molt particular, i una malenconiosa celebració dels fabulosos anys seixanta, a ciutats com Londres i París, Madrid i Barcelona.
