Com s'ensenyava i s'aprenia el català durant el franquisme?
Guanyem amb la llengua. El català durant el franquisme ens explica unes històries plenament desconegudes: les de professors, d'alumnes, de pisos, d'escoles... que no només des de la repressió, la clandestinitat i l'alegalitat van salvar una llengua sinó que també van salvar una societat i un país. Des de la seva arribada, el franquisme no pot aturar la transmissió del català. Es continua fent de viva veu en domicilis particulars, entitats privades. A les ombres, a la clandestinitat, s'organitzen les primeres classes de català. Des de Barcelona i Reus s'impulsa una nova modalitat per aprendre el català mitjançant trameses per correu postal.
En el franquisme, neix un moviment d'escoles que continuen defensant el model escolar català i entronquen amb la tradició pedagògica d'abans de la guerra. Són els dies que els versos rescaten el país, la llengua. L'agost de 1944 es crea el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs. Un certamen literari en català que, durant 25 estius, es converteix en refugi de les lletres catalanes. El 1969, les campanyes populars “Català a l'escola” i “Cultura en ruta” posen, de nou, el català en marxa. Als setanta, la Delegació d'Ensenyament Català d'Òmnium Cultural esperona la creació d'una xarxa de mestres per introduir dues hores de català a l'escola. Un moviment que s'institueix a les escoles de Santa Coloma de Gramenet el 1972, va guanyant, de mica en mica, l'espai del català a l'escola. Comença una victòria.
Les històries d'aquest llibre tenen el seu origen en una sèrie de reportatges publicats al magazín digital La Mira, titulada El català durant el franquisme.
