La poesia d'Àngel Fabregat és una poesia profundament humana i que es nega a seguir els camins majorment transitats. Perquè la poesia avui ha der ser i és una crítica a la manera de contar. La poesia és una forma de representar i representar-se el món que parteix de la paraula, només de la paraula escrita, i els seus silencis: els espais buits, en blanc, les pàgines no escrites.
A vegades un poema... són tots els cops que he defallit. Amb aquestes paraules tanca un formós i pletòric poemari Àngel Fabregat. Perquè escriure és cercar i elegir. No acceptar el resultat. Defallir i aixecar-se.
Del pròleg de Josep Masanés
