"Aix’ doncs, va ser amb molta recan?a que em vaig adonar ja fa temps que una hist˜ria fantˆstica perdia la millor part del seu encant quan es limitava a distreure l'enteniment amb emocions ef’meres, com un foc d'artifici, sense deixar res al cor." Ens diu Charles Nodier en el seu pr˜leg. Hem pogut copsar la importˆncia que en les nostres vides han tingut els contes de fades i com ens han ajudat a endre?ar sentiments, a recon?ixer emocions, a entendre millor la vida: ens donen recursos, eixamplen la imaginaci—. Nodier creu en els contes fantˆstics, per˜ es troba en un m—n de "descreguts" i es planteja que nomŽs ens pot fer arribar la seva hist˜ria a travŽs d'un llunˆtic o d'un boig. ƒs d'aquesta manera com el narrador va a buscar una prolongaci— d'ell mateix per fer-nos escoltar la seva Fada de les Engrunes. Un conte per a nens que s'han fet grans.
