La nació és la llengua: el pensament lingüístic de Joan Maragall és un llibre que tracta un aspecte poc conegut de l'escriptor Joan Maragall (Barcelona 1860-1911). A més de ser el poeta màxim de la generació modernista, Maragall desenvolupà una intensa activitat periodística com a redactor del Diario de Barcelona des del 1890. Una trentena d'articles, un parell de conferències i sobretot la correspondència amb Unamuno reflecteixen les idees que el gran poeta tenia sobre la llengua catalana i el seu ús enfront del castellà, amb una fermesa de posicions que, vista des d'avui, al cap de cent anys, esdevé exemplar, alliçonadora i plenament vigent. Els punts que interessen a Maragall són l'ús social, l'ús creatiu i les implicacions identitàries i polítiques de la llengua catalana.
