L’Oriol, un noi somiador, que es coneix molt bé els jugadors dels equips de primera divisió i que juga a fer de locutor esportiu, un noi que té pors (com molts nens), un vespre va al Camp Nou a veure el Barça. Quan fa una estona que es juga el partit, esclata una forta tempesta que deixa l’estadi a les fosques enmig d’una pluja torrencial. L’Oriol es perd pel Camp Nou. Això li permetrà conèixer intimitats de l’estadi i les cabines des d’on es retransmeten els partits i des d’on parla aquella veu càlida, acollidora i misteriosa, la Veu del «Bona nit i benvinguts a l’estadi», la veu que cerca els pares d’un nen que es perd.
