ap altra consigna domina avui tant el discurs públic com la transparència. Segons Han, qui en fa esment només per referir-se a la corrupció i a la llibertat d'informació, desconeix la seva envergadura. Aquesta es manifesta quan ha desaparegut la confiança i la societat aposta per la vigilància i el control. Es tracta d'una coacció sistèmica, d'un imperatiu econòmic, no moral o biopolític. Les coses esdevenen transparents quan s'expressen en la dimensió del preu i es desposseeixen de la seva singularitat. La societat de la transparència és un infern d'allò igual.
Google i les xarxes socials, que es presenten com espais de llibertat, han esdevingut un gran panòptic, la presó imaginada per Bentham al segle XVIII, on el vigilant pot observar d'amagat a tots els presoners. El client transparent és el nou habitant d'aquest panòptic digital, on no existeix cap comunitat sinó acumulacions d'Egos incapaços d'una acció comú, política, d'un nosaltres. Els consumidors ja no constitueixen cap enfora que qüestioni l'interior sistèmic. La vigilància no es realitza com un atac a la llibertat. Més aviat, cadascú s'entrega de forma voluntària, despullant-se i exposant-se, a la mirada panòptica. L'habitant del panòptic digital és víctima i actor al mateix temps.
