L’Art de cuina és un tractat manuscrit inèdit fins ara. El seu autor anònim es defineix com a trinitari, un orde religiós amb dues branques, la calçada i la descalça, que ha estat poc estudiat a casa nos tra. A diferència d’altres receptaris de cuina conventual que donen descripcions detallades de principis bàsics d’ordre, neteja i altres nocions generals de cuina pràctica, el cuiner que va escriure aquesta obra és més ambiciós en el seus objectius i, a banda d’aportar receptes ordinàries per a una comunitat religiosa, o per a malalts i convalescents, s’atreveix a idear i preparar fins i tot banquets per a festes i personatges principals avesats a diversos serveis de plats diferents en un mateix àpat.
Aquest objectiu de cuinar per satisfer comensals molt diversos és una mostra del canvi social i del paradigma gastronòmic que es produeix en el tombant del segle xviii al xix, amb la introducció d’altres modes gastronòmiques, usos a taula, i amb el sorgiment de la cuina burgesa i de la restauració pública.
