La llengua nòmada és un breu assaig sobre l'empremta de la llengua en la configuració de la personalitat de l'individu i la manera de relacionar-se amb l'entorn, en el context de les circumstàncies socials i polítiques de cada època. Amb elements autobiogràfics, però també a partir d'episodis viscuts per altres escriptors, Manea reflexiona sobre l'exili, el sentit de pertinença i la supervivència de la pròpia llengua.
L'assaig que l'autor ha titulat La llengua nòmada és un text que s'ha anat modificant en funció de la llengua a la qual s'ha traduït i publicat. No totes les versions són idèntiques i ell ha anat donant forma, completant o bé suprimint-ne parts, i ha adaptat el text als diversos auditoris quan l'ha llegit en forma de conferència. La traducció al català s'ha fet de la versió en italià, per indicació de l'autor.
